RAEE son les sigles de residus elèctrics i electrònics, i engloben una àmplia gamma de residus: neveres, ordinadors, televisors, telèfons mòbils, petits electrodomèstics, làmpades fluorescents, a més de residus de la indústria i els serveis. La producció d’aquests residus és un problema en les nostres societats, que tenen mancances en la seva gestió. En principi, la normativa preveu que els productors es puguin adherir a un sistema integrat de gestió (SIG) d’aquests residus. Ara bé, tota l’electrònica que llencem ha de ser un residu?

Així doncs, per posar a prova la nostra concepció sobre aquests residus vam organitzar un taller d’autoreparació de petits d’electrodomèstics!

L’obsolescència programada i l’obsolescència percebuda son dos conceptes més que repetits quan es parla de residus. Son conceptes que es refereixen, per una banda, a la caducitat intencionada d’un determinat producte, i per l’altra, a la percepció que nosaltres tenim de la seva caducitat.  Tot i que, si aprenem a fer servir el tornavís i els claus, potser podem deixar de percebre el que se’ns espalla com a deixalla.

Al taller, la Iris, d’ESN UAB, va arreglar una petita bàscula de cuina que portava de casa. En Pau va agafar un dels allargadors elèctrics del Centre i també el va recuperar. La Maria, que donava per mort el reg automàtic de l’Hortet, li ha donat una segona vida amb només una soldadura 🙂