Tanquem el divendres amb una entrevista a un col·lectiu inscrit al Directori aquest curs 2022-2023. Tanquem també una setmana de Diada castellera, de paradetes conjuntes entre CAU i CRUAB, d'Iris, i d'anades i tornades del carro del Centre amunt i avall de la Cívica (les Assemblees de Facultat han estat molt actives amb xerrades i taules rodones). Ha estat una setmana per a festejar, però també per a reivindicar, i amb aquesta publicació nosaltres acabem amb la reivindicació gràcies a l'entrevista a La veu de Dona, Vida i Llibertat.

1. Com i per què va néixer el vostre col·lectiu?

Tot va començar després de la mort injusta de Mahsa (Yina) Amini, una jove iraniana-kurda de 23 anys, a mans de la Policia de la Moral d’Iran al setembre de 2022. Som unes estudiants que tenim inquietuds pels drets humans, especialment els de les dones a l’Orient Mitjà. Som conscients de la seva situació i desitgem contribuir com podem a millorar les seves condicions de vida, ja que pateixen com ningú la violència de gènere. Tanmateix, lamentablement, sembla que son invisibles i no es col·labora a nivell mundial com hauria de ser, per a ajudar-les a tenir els mateixos drets bàsics que qualsevol altre dona als països desenvolupats.

View this post on Instagram

A post shared by @donavidallibertat

2. Quines activitats teniu pensades per la UAB?

Com hem mencionat anteriorment, el nostre objectiu principal és lluitar contra la violència de gènere a l’Orient Mitjà. De moment, volem enfocar-nos més sobre la situació de les dones a l’Iran i a l’Afganistan, i en un futur pròxim, ampliarem la nostra activitat sobre altres països d’aquella zona. En aquest sentit, pretenem realitzar activitats, tallers, congressos, campanyes, galeries d’art, etc., que ajudin a sensibilitzar la societat catalana i espanyola sobre aquest tema, així com proporcionar contingut educatiu a les dones víctimes dels països mencionats amb la finalitat de conscienciar-les sobre els seus drets i sobre la igualtat de gènere. En paral·lel, pretenem ajudar-les també en altres aspectes de la seva vida, com per exemple, planejant projectes de protecció per a les dones la vida de les quals corre perill, o recollint donacions per a donar-los suport financer.

Esperem que aconseguint els nostres objectius principals poguem ajudar aquestes dones i a les que van patir violència per participar al moviment “Dona, vida i llibertat”, exigint la igualtat de drets per a totes i per a tots.

Imatge enfocant l’espai que tenia el col·lectiu durant la Fira asiàtica 2023. Una de les noies, la que es veu en primer pla, porta vestimenta tradicional iraniana.

3. A què es refereix el nom “La veu de Dona, Vida i Llibertat”?

L’origen de l’eslògan “Dona, Vida i Llibertat” es remunta al moviment de llibertat kurd que va començar a finals del segle XX. Varen ser les dones kurdes les que van utilitzar aquest lema per primera vegada i, després de la mort de Mahsa Amini, aquest eslògan va ser cantat per primera vegada al seu enterrament a Saqqez (ciutat kurda de l’Iran). Aquest és el lema que s’ha escoltat a les manifestacions i protestes que han omplert els carrers de l’Iran per a aconseguir la llibertat.

Nosaltres el vam escollir perquè volem ser la veu d’aquest moviment i de les dones valentes que lluiten diàriament contra la repressió i la desigualtat de gènere a l’Orient Mitjà.

https://www.elsaltodiario.com/mapas/mujer-vida-libertad-por-que-para-que: Entrevista amb La Veu de Dona, Vida i Llibertat

4. Quina és la lluita darrere del lema?

Lluitar per obtenir els drets bàsics de les dones a l’Orient Mitjà. Lluitar perquè no hagin de viure constantment amb por. Lluitar per la igualtat, la llibertat de religió i creença, l’autonomia corporal, la pau, el dret a la manifestació pacífica, la llibertat d’expressió, i molts altres drets que han estat vulnerats durant molts anys.

5. Per vosaltres quins son els principals problemes a l’Iran en relació amb els drets de les dones?

L’Accès igualitari a l’educació, l’apartheid de gènere, la violència de gènere, l’autoritat legítima de l’home sobre la dona, la falta d’autonomia personal de les dones, el hijab obligatori, etc.

Entrant en detalls, les dones a l’Iran no tenen dret igualitari per a accedir a l’educació. Hi ha alguns llocs de feina que només els homes ocupen, com ser advocat o president. Segons la llei islàmica a l’Iran, l’intel·lecte de la dona és defectuós i no és capaç d’exercir aquestes professions. A més, l’home és considerat el cap de família, i pot privar la seva dona de treballar si el seu ofici contradiu la dignitat de la família, els criteris i la complaença del marit. Les dones no tenen dret al divorci. No poden sortir del país sense el permís del seu marit. No poden cantar ni ballar en públic. Tenen prohibit anar en bicicleta o en moto. No poden escollir lliurement la seva vestimenta… i moltes més prohibicions que no acabaríem d’explicar per aquí.

6. Per vosaltres quina importància té el que plantegeu des dels vostres països d’origen per al feminisme d’aquí?

Això és el que sentim profundament, i aquest és el missatge que pretenem divulgar principalment a la universitat, i després al nostre país. Creiem que la generació jove exerceix un paper fonamental per a canviar la ideologia d’una societat, i per això considerem imprescindible realitzar aquesta lluita a través de la universitat augmentant la empatia dels joves com a constructors del futur del món. Hem de ser conscients que el feminisme no és d’un país, i que tampoc és una lluita solitària, sinó mundial, perquè les nostres vides estan entrelligades. Sabem que “l’accés a l’educació inclusiva”, “la igualtat de gènere” i “aconseguir la pau” son tres dels 17 objectius de l’Agenda 2030 de la ONU, i sabem que sense la col·laboració i aliança mundial és impossible aconseguir-los.

Perquè comprengueu millor per què creiem que el suport internacional és imprescindible en aquesta lluita us deixem un resum de les paraules del Líder Suprem de la República Islàmica d’Iran sobre l’Agenda 2030. Ell es va oposar rotundament als ODS en un dels seus discursos, declarant que el govern de l’Iran no observaria cap d’aquests objectius, ja que amb aquests els governs occidentals pretenen educar uns esclaus i soldats submissos. Tanmateix, ell mateix contradiu les seves paraules ja que en una altra ocasió va declarar que l’ONU, amb l’eliminació de la violència a l’educació vol eliminar conceptes com el martiri i la lluita sagrada per la religió -conceptes que ensenyen als nens de l’Iran des de molt petits-. Aquestes paraules demostren qui busca realment educar soldats submissos. Evidentment, aquests objectius [ODS] tenen molt per criticar, però oposar-s’hi és oposar-se als valors que representen.

Si realment pensem que som feministes i que som defensors dels DDHH no podem tancar els ulls davant el patiment i mort de tantes dones en altres punts del món. No podem tancar els ulls davant de tanta injustícia. Ens estan demanant ajuda i és molt injust donar-los l’esquena.    

7. Què penseu de la següent cita de Txell Freixas (qui va escriure el llibre “Dones valentes” sobre la lluita de les dones a països de l’anomenat Orient Mitjà?

 ”A l’Orient Mitjà, el feminisme no és una opció, és supervivència” 

Ho hem sentit i ho hem viscut en carn i ossos. A l’Orient Mitjà el feminisme no és una postura ideològica, sinó una lluita per a tornar a casa viva. Des del moment en què trepitges el carrer per a anar a l’escola, a la universitat, a la feina, o fins i tot al supermercat, ets feminista fins que tornes a casa. Si tens molta sort i reps el suport familiar, tindràs una estona per a viure en pau a casa teva. Si no, ets feminista també en els teus malsons. Dit això, aprofitem l’oportunitat per a apreciar i admirar la valentia increïble de totes les dones a països conflictius, i el seu coratge per a acabar amb tanta desigualtat i violència de gènere. Ho estan fent soles i amb les mans buides, no ho oblidem.