Benvinguts a el Directori “Associació d’Estudiants Sènior de la UAB” [Entrevista]

Avui donem la Benvinguda a el Directori de la UAB un col·lectiu molt especial i necessari dins la comunitat universitària: El Col·lectiu d’Estudiants Sènior de la UAB. Per tal de donar-lo a conèixer, el passat dimecres 28 de febrer vam realitzar una entrevista al Ramon i a la Montse, dos dels membres creadors de l’associació.

El Ramon té 45 anys i actualment està fent el doble grau de sociologia i ciències polítiques, i va accedir a la universitat per la via majors de 45 anys. I la Montse, actualment amb 53 anys, va sol·licitar l’accés per estudiar el grau de sociologia a través d’un grau superior.

Ells dos, juntament amb altres estudiants d’edats majors, han iniciat aquest projecte amb molt d’entusiasme i un objectiu molt clar: crear una xarxa d’estudiants majors de 45 anys i visibilitzar la seva situació dins l’àmbit universitari. En la següent entrevista ens parlen en més profunditat sobre el col·lectiu, els seus objectius, propostes i la seva experiència personal dins la universitat.

 

Montse i Ramon, membres del Col·lectiu d’Estudiants Sènior de la UAB.

 

  • Ens podeu explicar de què tracta el col·lectiu d’Estudiants Sènior i qui el constituïu?

Ramon: El col·lectiu d’estudiants sènior parteix de la idea de reunir el nombre més gran possible d’estudiants adults que actualment estiguin estudiant aquí a la UAB, amb la finalitat de donar-nos el màxim suport possible entre nosaltres. Al mateix temps, també volem participar en tot el que es faci a la universitat, donar-nos a conèixer i poder participar amb altres col·lectius.

De moment el conformem les persones adultes que ens coneixem d’estudiar a la facultat de sociologia i ciències polítiques. No obstant, la idea és ampliar-ho a altres facultats.

Montse: També ens agradaria aprofitar aquesta iniciativa per incorporar el concepte del banc del temps i posar-lo en pràctica dins la universitat. El banc del temps parteix de la idea que si tu necessites alguna cosa en concret, en un moment determinat, pots adreçar-te a l’associació, dir el que necessites i mirar si algú t’ho pot suplir. I a la vegada, també et compromets a facilitar el teu temps per ajudar a algú que ho necessiti en un moment concret.

És un intercanvi de serveis que en comptes de pagar amb diners, es paga amb temps. Si tu ofereixes una hora del teu temps a ajudar algú altre, més endavant pots demanar aquesta hora perquè t’ajudin a tu. No ha de ser exactament equitatiu, però aquesta és la idea.

El tipus de serveis que es poden arribar a oferir els defineixen els propis membres que vulguin participar d’aquesta iniciativa del banc del temps. Normalment es realitza una llista d’ofertes sobre les coses que pot oferir una persona i després la persona que necessiti ajuda pot mirar si algú ofereix allò que demana. D’altra banda, si ningú ha ofert allò que es busca, es pot apuntar la necessitat en la llista per si a algú no se li havia ocorregut i pot suplir la seva necessitat.

 

  • Quan vau crear el col·lectiu  i quin va ser el detonant que us va impulsar a fer-ho?

Ramon: Vam crear aquest col•lectiu farà uns 15 dies; és molt recent. El detonant que va ocasionar la seva creació va ser bàsicament l’experiència pròpia. Jo vaig començar sociologia l’any passat i vaig tenir una sèrie de problemes, i parlant amb gent de la mateixa edat he vist que més o menys tots els hem viscut a causa del moment vital en el qual ens trobem. A partir d’aquesta realitat neix la voluntat de crear aquest col·lectiu.

Montse: D’altra banda, pel que fa el tema del banc del temps, jo ja hi estava posada abans de començar a estudiar. En el centre cívic del meu barri tenia un espai en el qual volia iniciar aquest projecte i que es realitzés un dia a la setmana. Volia crear un punt de trobada on les persones que participessin del banc del temps es poguessin conèixer una mica i posteriorment poder dinamitzar el tema perquè hi pogués haver l’intercanvi que caracteritza aquesta iniciativa.

No obstant això, vaig decidir venir a estudiar i el projecte va quedar aparcat. Però quan el Ramon em va comentar la idea d’iniciar aquest col·lectiu vam veure que el banc del temps podria ser un bon complement, ja que no n’existeix cap dins la universitat. A més, podria ser un element que desperti interès de nous membres i que d’aquesta manera també es doni a conèixer el col·lectiu.

 

  • Quins objectius perseguiu?

Tenim una llista amb tota una sèrie d’objectius. Tot i així, els objectius d’avui no tenen perquè ser els mateixos objectius que d’aquí a uns mesos. Bàsicament les persones que es vagin incorporant, aniran marcant quins són els objectius a assolir. D’entrada i per resumir tenim unes quantes idees:

  1. Crear una xarxa. És a dir, crear un espai perquè els estudiants adults ens coneguem entre nosaltres i ens puguem ajudar. I això evidentment inclou el banc del temps.
  2. Donar a conèixer les possibilitats de la UAB. Hi ha un gran desconeixement per part del nostre col·lectiu de les possibilitats que ofereix la UAB. Hi ha molta gent que no sap que pot demanar beques, què és el SAF, etc. Hi ha un gran desconeixement per part nostra i això s’hauria de solucionar.
  3. Integrar a la gent adulta a la UAB. Per una banda, la integració a classe, tenim problemes a l’hora de fer grups de treball a la classe, i d’altra banda, la integració dins la pròpia universitat. A més,  part de nosaltres també tenim certes carències en algunes àrees i això també ens agradaria solucionar-ho. Per exemple, hi ha molta gent de certa edat que no té facilitat per fer anar un ordinador o que no té prou nivell d’anglès. La idea seria facilitar aquests coneixements.
  4. Facilitar l’entrada a la UAB. Quan hom entra amb certa edat a la universitat et trobes amb una sèrie de barreres i la idea de l’associació és facilitar que puguem passar aquestes barreres a partir d’un programa que provisionalment l’anomenem: Buddy Program. La finalitat d’aquest seria donar a conèixer les instal·lacions, les possibilitats que tenen dins la universitat i fer una mica de presentació als estudiants que vagin entrant nous per tal de facilitar la seva integració.

 

  • Quines accions / activitats teniu pensat realitzar per assolir els vostres objectius?

Tenim una llista molt gran de coses que volem fer i les estem posant en marxa. De moment estem creant la xarxa d’estudiants d’edat major i ens estem començant a reunir. En aquests moments tenim una gran llista de coses que volem fer i de mica en mica els hi anirem donant forma.

 

  • Quines objeccions us trobeu les persones que accediu a la universitat sent majors de 45 anys?

Montse: Per mi, el fet d’ubicar-te en segons quines assignatures com per exemple anglès o estadística i el fet de no saber on havia d’anar o accedir si havia de realitzar algun tràmit dins la universitat. Al principi costa demanar ajuda a la gent jove sobre qualsevol dels dubtes que tens, com per exemple, quan busques alguna facultat o departament en concret.

Ramon: Sí, bàsicament aquests han estat els dos grans problemes que hem tingut tots. La socialització amb els companys de classe i els temes referents a qüestions logístiques.  Al final, els companys de classe tenen l’edat dels que haurien de ser els meus fills, i costa que deixin de veure’t com un pare i tu veure’ls com companys. Efectivament estem compartint classe amb una generació que ha nascut amb el telèfon mòbil, nosaltres hem vist néixer el telèfon mòbil i la informàtica. Ens hem quedat una mica endarrerits. Aquests són bàsicament els dos problemes.

 

  • Per quins motius creieu que el percentatge d’abandonament d’aquest col·lectiu és tan elevat?

Ramon: Hi ha molta gent d’edat major que abandona els estudis. De fet,  un 10% dels estudiants de grau aquí a la UAB són entre majors de 25 i majors de 45 anys. Però hi ha un percentatge molt alt d’abandonament, hi ha molta gent que entra però molt poca que acaba.

Montse: És complicat i si trobes dificultats doncs encara pitjor. Un dels objectius d’aquesta associació és evitar això a través de fer xarxa, facilitar el més possible la vida als estudiants de la nostra edat i facilitar que acabin.

Una cosa que abans parlàvem els dos és que tenim una perspectiva diferent de la que teniu els estudiants joves pel fet que som majors. Veiem d’una forma diferent als estudiants i als professors. És una perspectiva no millor ni pitjor, però si diferent però totalment complementària. Nosaltres som a classe amb els companys, però a la vegada tenim un tracte amb els professors que els companys no tenen i coneixem coses que els professors no coneixen, i a la vegada a l’hora de parlar amb un professor és molt més de tu a tu i pots parlar de coses que amb els joves no. És a dir, crec que estem en una posició diferent, per la perspectiva que ens ofereix. És diferent, jo crec que tenim una bona posició, encara que no ho sembli, d’un fet sempre se li ha d’extreure allò positiu.

 

  • Què creieu que es podria millorar des de la pròpia universitat?

Ramon: Bàsicament la informació. Tenim necessitats diferents però la informació que rebem és la mateixa. No rebem la informació necessària per a desenvolupar els nostres estudis a partir de les nosaltres capacitats i necessitats. Formem part de la universitat, però ens sentim com elements estranys.

Montse: Sí, coincideixo totalment, falta de comunicació. Segons quines associacions no les coneixem, crec que s’ha de replantejar si s’arriba a tot al públic o no.

 

  • Hi ha algun missatge que voldríeu fer arribar a la resta de la comunitat universitària?

Ramon: Jo els diria que som molts bons fitxatges per segons quines feines. He viscut part dels esdeveniments històrics que es parlen a classe, per exemple, la transició o el 23 de febrer del 1981: jo estava viu en aquells moments. Per tant, a l’hora de fer segons quins treballs de classe, som molt bons fitxatges. És a dir, realment podem aportar molt. Sí que hi ha coses que no les dominem tant, però n’hi ha d’altres que la nostra aportació és més i hi podem sumar.

Montse: És veritat, hi ha hagut èpoques molt importants a la història que sense ser tan grans podem aportar com es vivia i les sensacions que es tenien en aquell moment. Jo tinc molta memòria social d’aquella època, per exemple, quan va caure el mur de Berlín, el comunisme a Rússia, etc.

A part, vull enviar també un missatge al professorat: els diria que l’educació ha d’evolucionar, les generacions canvien amb rapidesa. Un professor que porta deu o quinze anys fent classe, ha d’adonar-se que els nous alumnes són diferents que els de fa deu anys. Hi ha matisos diferents, s’ha de ser àgil i modificar la forma d’ensenyar.

 

  • Voleu afegir algun comentari?

Montse: Sí. Ja que hi ha tanta població estudiantil que som d’edat adulta, hauríem d’aprofitar aquesta oportunitat. Tenim altres capacitats que els joves no tenen, som potser més constants per l’edat. Hi ha coses que són inevitables, que no són ni millor ni pitjor. Qualsevol col·lectiu aporta i jo crec que nosaltres, com a col·lectiu, també podem aportar moltes coses.

Ramon: Per acabar, la música dels 80 i 90 és molt millor que la que es fa avui dia. Aquesta és la conclusió final -entre riures-.

 

 

Leave a Reply