Saida, estudiant de grau de filologia hispànica i membre del club Visiones de lo fantástico. 

Comencem la setmana amb una nova Instantània. El protagonista d’avui és el col·lectiu lofantástico, el club de lectura de gènere fantàstic de l’Autònoma. El grup, nascut en el si del Grupo de Estudios sobre lo Fantástico (GEF), que té per objectiu principal l’estudi del fet fantàstic en totes les seves manifestacions (narrativa, teatre, cinema, còmic, TV i videojocs), acumula anys de vida i de lectura. Amb l’objectiu d’apropar el gènere a tots els membres del campus, el col·lectiu es reuneix un dijous de cada mes per a reflexionar i debatre les lectures proposades. El tema monogràfic d’enguany és l’horror i les seves formes. Ens ho explica la Saida, estudiant d’últim curs del grau de filologia hispànica amb menció en literatura comparada i coordinadora del club. També ens acompanya l’Ada, graduada en periodisme, doctora en literatura comparada i primera coordinadora del club.

Què és el club de lectura Visiones de lo fantástico?

Ada: El club de lectura Visiones de lo fantástico és un club de lectura que va començar fa cinc anys vinculat al Grupo de Estudios sobre lo Fantástico, un grup de recerca vinculat al departament d’espanyol de la facultat de lletres. Concretament el vam iniciar doctorands de teoria de la literatura i literatura comparada que fèiem tesi sobre temes fantàstics. Vam començar amb la idea que participessin al club tant doctorands, com estudiants de grau o màster, i professors. De fet, sempre hem intentat que a la primera sessió del club vingui algun dels professors, com David Roas, que és l’investigador principal. I bé, a poc a poc els estudiants de doctorat vam anar acabant el doctorat i ara mateix hi ha més estudiants de màster i de grau, tot i que encara seguim presents com podem. Por exemple, jo ja he acabat el doctorand però vinc a ajudar-los amb alguna sessió.

Saida: Ara, als de grau ens toca recollir el relleu i intentar continuar amb la feina de club.

Expliqueu-nos, què és el gènere fantàstic?

A: Cal especificar que nosaltres partim d’un tipus concret de gènere fantàstic però, tot i així, estan convidats tot tipus de textos que tinguin algun element no realista. El tipus de fantàstic en què ens centrem són històries ambientades en un context quotidià on, de sobte, apareix un element que trenca els esquemes del fet real.

S: Sí, ens trobem en un escenari que qualificaríem de real on, de cop i volta, passa alguna cosa que és impossible que succeeixi en el pla de la realitat i això et trastoca.

A: Exacte. No tractem textos meravellosos, com podria ser la fantasia èpica, per exemple el Senyor dels Anells. Aquest any tractem més l’horror i el terror fantàstic.

S: Sí, aquest any el club se centra en un terror més en ús. En el passat, quan hem tractat el tema del terror, sí que sortíem dels seus límits amb algun text humorístic, però aquest any el club l’hem plantejat més monogràfic.

Quins autors podem trobar a la biblioteca del club?

A: Hem llegit relats de Borges, de Bioy Casares, Cortázar, etc. També hem parlat sobre la frontera entre el fet fantàstic i la ciència-ficció a partir del visionat d’algun dels capítols de Hallowen o Nadal de The Simpsons, on sovint apareix algun element de terror fantàstic. També hem parlat d’autors coetanis dels nostres temps, com ara Cristina Fernández Cubas, guanyadora del premi nacional de narrativa.

S: També hem tocat còmics, com a Forat negre.

A: I els relats de David Roas, l’investigador principal del grup de recerca, que també és escriptor, entre d’altres.

Hi ha algun element que diferenciï el terror del terror fantàstic?

A: Entenem que hi ha un terror real, com per exemple a la típica pel·lícula d’un assassí en sèrie.

Saida: Això seria no fantàstic. Però, per exemple, Elm street podria ser un exemple de terror fantàstic, per allò que l’assassí mata dins els malsons.

Amb quin objectiu vau engegar el club?

A: Quan vam començar el club, tot i que era igualment obert a tothom, teníem la intenció de treballar des de la crítica literària, de donar les eines perquè la gent que s’iniciava en el comentari de text pogués afrontar segons quines lectures. Era, en aquest sentit, més acadèmic. Seguíem aquesta dinàmica sobretot quan donàvem crèdits ECTS però, ara que ja no en donem, la intenció de les sessions del club és més aviat comentar els textos i, si algú necessita eines, n’hi donem. El més important és que sigui obert perquè tothom pugui dir la seva i participa-hi, i així anirem acumulant coneixement col·lectiu.

A part de les sessions del club, organitzeu altres activitats?

S: Aquest any hem pensat de fer excursions a altres clubs de lectura en què participen precisament persones que han passat abans pel nostre club.

A: També, cada any, el dia de Sant Jordi, posem una parada amb el fanzine que realitzem els propis membres del col·lectiu, en el qual recopilem contes, poesia, dibuix, etc. Per altra banda, encara que no ho organitzem nosaltres però sí que hi col·laborem, el juny el Grupo de Estudios sobre lo Fantástico organitza un congrés internacional de terror, centrat precisament en l’horror, en el qual assistirà Fernández Cubas. Serem allà i convidem a tothom a que vingui.

Quins perfils integren el club de lectura?

S: Hi ha de tot. Eduardo, per exemple, que fa matemàtiques i física. Hi ha força gent del màster de literatura comparada. És interessant perquè en anys anteriors gairebé tots veníem de llengües i de literatura comparada, però aquests últims anys s’ha incorporat gent amb un perfil de ciències.

A: També ha passat gent de psicologia, de bioquímica, etc. És un club bastant transversal. També és bastant pel que fa a l’edat perquè ve gent tant de grau com de doctorat. També vull destacar que, a diferència d’altres clubs de lectura on la majoria de les participants som dones, en aquest club hi ha bastanta paritat. No sé si és una particularitat a causa del gènere fantàstic.

Com us organitzeu internament?

A: La veritat és que som molt anàrquics.

S: Totalment anàrquics. De membres actius, en realitat, som molt pocs perquè hi ha molta gent que potser ve a les sessions a comentar les lectures però no participa en l’organització interna del grup. Per això, funcionem amb un correu electrònic comú i des d’allà ens posem d’acord sobre què cal fer i qui vol s’ofereix voluntari per a fer-ho.

És la vostra primera experiència dins del món associatiu?

S: Sí. En el meu cas, aquesta és la primera experiència que tinc dins d’un col·lectiu i puc dir que és una experiència totalment positiva.

A: Jo opino el mateix. S’hi aprèn molt, tant durant les sessions del club com a l’hora de gestionar projectes i esdeveniments.

S: I no només això. En un grup surten moltes idees i molt interessants. A més, estàs en contacte amb molta gent amb qui potser no hauries coincidit d’una altra manera. El concepte de “grup” em sembla molt refrescant.

Què diríeu a algú que estigui interessat en el club de lectura perquè s’animi a participar-hi?

S: Doncs que s’animi, que tenim galetes!

A: Que encara que no ho sembli pel tema que és, a les sessions riem molt.

S: Sempre acabem buscant tres peus al gat i és molt divertit.

A: I que no hi ha respostes equivocades. Tots els comentaris són benvinguts.