#laInstantània d’aquesta setmana ens porta AEGEE! Ens apropem al col·lectiu a través de la Clàudia, 27 anys, exestudiant de Comunicació Audiovisual, la Maria, 4t de Nanociència i Nanotecnologia, 21 anys i el Xavier, 3r d’Economia, 24 anys.

• Quan i com vàreu començar a participar en el món associatiu i, concretament, amb AEGEE?

Clàudia: Jo fa 4 anys que sóc a AEGEE i mai no havia participat del món associatiu.

Maria: Jo fa gairebé 1 que sóc a AEGEE.

Xavier: Jo, com la Clàudia, també fa 4 anys que estic a AEGEE.

• Com funcioneu internament?

Clàudia: AEGEE Europa existeix des de fa ja 30 anys, des del 1985. Aquí es va fundar al 1986, a Bellaterra. De fet, abans d’anomenar-se AEGEE Barcelona es deia AEGEE Bellaterra. Forma part d’AEGEE Europa, que té presència a més de 40 països d’Europa i més de 200 ciutats. La seu de Barcelona es va crear al 1986 i al setembre serà el nostre 30è aniversari. A AEGEE Barcelona som 75 socis, tot i que és una xifra molt variable. Ens estructurem com qualsevol associació: tenim una junta directiva, amb un president, un secretari i un tresorer. A més, tenim un relacions públiques, algú encarregat de les activitats locals i un conseller  amb experiència per si qualsevol cosa  va malament. Encara que siguem una junta directiva, també tenim tots els membres actius de l’associació, que és la gent que treballa normalment per AEGEE, però també hi ha socis no actius.

Maria: Jo sóc una sòcia bastant activa, m’he implicat bastant, però no estic a la junta.

Xavier: Jo he estat a la junta fins fa dos anys.

• Més concretament, doncs, quins són els objectius principals de l’associació?

Clàudia: Nosaltres seguim el que ens diuen des d’Europa, totes les diferents seus tenen el mateix objectiu, que és treballar per una Europa sense fronteres, oberta, unida (que no és el que està passant ara mateix). Treballem per una  ciutadania activa, per la pau i l’estabilitat, l’intercanvi cultural, etc. Cada tres anys es creen unes àrees d’interès–el que diem focus area– que engloben certs temes que hem de treballar. Aquests temes es decideixen en una assemblea. Des del 2014, les nostres àrees actuals es focalitzen en la Youth Mobility, Youth Employment, Civic Education i Spreading Europoptimism. També hi ha diversos projectes dins d’AEGEE que es van obrint i  tancant quan finalitzen. Per exemple, fa dos anys vam fer el YVote per promoure el vot juvenil a les eleccions europees del 2014. Ara mateix estem amb altres projectes com el Summer University Project, un projecte que s’està treballant des del 1988, l’AEGEE Election Observation Mission, que té dos anys, pel qual enviem persones d’observadores als llocs on s’estan realitzant eleccions, com va passar a les eleccions del desembre a l’estat espanyol i a les de Catalunya del setembre. Un altre projecte és l’Eastern Partnership, per treballar la relació East-West, i també el Democracy in practice.

• Per assolir aquest objectiu, quines activitats feu i quines teniu previstes pròximament?

Clàudia: Per treballar en tots els projectes, es fan des d’escoles europees, intercanvis, activitats, projectes amb Erasmus+… Fem activitats de fòrum, assemblees estatutàries on es decideix cap on vol anar Europa, on les divereses seus escullen tots els càrrecs d’AEGEE Europa, com el president o qui s’encarregarà de cada projecte. Es creen diferents activitats, per exemple l’AEGEE Day, que es farà per primera vegada aquest any, i en què durant una setmana es faran activitats que s’han proposat per promoure una borderless Europe, una Europa sense fronteres.

Xavier: També fem el Dia de les Llengües, l’European Day of Languages, al novembre. I diversos intercanvis juvenils, pròximament un a Grècia i Macedònia. Al febrer vam celebrar l’EPM (European Planning Meeting).

Maria: Jo vaig anar a l’EPM, cada dia es feien xerrades i tallers en grups petits en què es posaven idees en comú.

Xavier: Normalment, cada dues setmanes fem una trobada i ens posem uns objectius  i parlem de les activitats que volem fer a nivell local.

Maria: També són importants les activitats lúdiques per conèixer-nos entre nosaltres.

Clàudia: El principal problema que tenim és que som una associació interuniversitària i tenim presència a la UAB, a la UPC i a la UB. No es fan activitats concretes a les universitats sinó que intentem agafar membres de diferents universitats per desenvolupar els temes que hem de treballar. Tot depèn també de la gent que hi ha i de quants tiren del carro.

• Em podríeu dir alguns aspectes positius de la vostra experiència associativa i quins altres de més negatius us agradaria millorar?

(+) L’oportunitat de poder conèixer persones diferents i expandir els teus horitzons. Desenvolupes moltíssimes capacitats per l’educació no formal,  gràcies per exemple a les escoles europees. Hi ha coses que no t’ensenyen a la universitat que pots conèixer mitjançant AEGEE.

(+) La interdisciplinarietat, perquè cada persona que coneixes ve de carreres diferents i això enriqueix molt. Si t’interessa més un projecte que un altre t’hi pots apuntar encara que no estigui relacionat amb el que estudies.

(-) La dificultat de trobar gent que estigui interessada en la nostra associació. Com que hi ha tanta oferta a Barcelona és difícil donar-te a conèixer. Comparat amb altres seus d’AEGEE que hi ha a Espanya nosaltres no som gaire nombrosos, perquè aquí hi ha més “competència”.

(-) L’activitat dels membres no sempre és alta, hi ha gent que es fa sòcia i que després no s’implica.

• Què li diríeu a algú per tal que vingués a AEGEE?

Si vols conèixer-nos, pots anar de Summer University, una espècie de miniErasmus, que en realitat és un intercanvi cultural amb moltes possibles destinacions d’Europa. Són dues setmanes amb 30 participants de mitjana que vénen de molts països d’Europa diferents per un preu bastant baix (al voltant de 150 euros). Et permet conèixer una ciutat o un país amb la gent d’allà. La majoria de la gent que comença a AEGEE, al principi va a una Summer University.