A #laInstantània d’aquesta setmana, dos membres de l’associació Resilients, el Francisco i la Tebiba ens obren les portes del seu col·lectiu i ens expliquen de manera molt gratificant què fan i per què.
- Quan i com vàreu començar a participar en el món associatiu i, concretament, amb Resilients?
Hem col·laborat anteriorment amb altres associacions, però no d’una manera tan directe com ho fem ara amb Resilients, on el grau d’implicació és molt alt. Tots dos formem part del col·lectiu des que aquest es va constituir, a començaments de l’estiu 2015.
- Quanta gent constituïu el col·lectiu?; Com funcioneu internament?
Som 4 persones (nosaltres dos, la Ruth i l’Alexander), tot i que hi col·labora més gent. Hi ha altre gent que ens ajuda, però la càrrega general la portem nosaltres quatre. Per sort, cada un de nosaltres és molt bo en algun aspecte (comunicació, representació, informàtica, aspectes administratius, etc) i ens complementem bé.
- Quin és l’objectiu principal de Resilients?
Vam trobar que hi havia moltes associacions dedicades o enfocades a la diversitat funcional. La majoria estan especialitzades en alguna diversitat funcional concreta, i d’altres són més generals. Tant unes com altres, però, posen el focus central en el vincle entre la diversitat funcional i el món laboral. És a dir, l’objectiu és que la gent amb diversitat funcional pugui trobar feina i sentir-s’hi bé.
Ara bé, nosaltres pensem que hi ha un abisme entre la diversitat funcional i la societat en general. Més concretament, hem vist com sovint la gent sense cap dificultat reconeguda no sap tractar amb gent amb diversitat funcional. Això es deu al fet que mai a la seva vida ha conegut a cap persona amb discapacitat funcional, ni, sobretot, cap parent. En canvi, majoritàriament, les persones més predisposades a estar amb gent amb diversitat funcional és perquè sí han viscut experiències semblants, i, per tant, tenen més facilitat per empatitzar amb totes aquestes qüestions.
El que nosaltres volem, el nostre principal objectiu, és poder ajuntar gent amb diversitat funcional amb gent sense diversitat funcional. Ho fem a la universitat perquè creiem que és un reflex en miniatura de la societat en general. La finalitat és que tan uns com altres interactuïn i coneguin les realitats mútues. Per tal de sortir dels prejudicis que hi ha entorn d’aquestes qüestions, tenir present que el fet que es tingui una discapacitat no vol dir que es sigui una discapacitat.
Així, aconseguirem que tant quan s’està a la universitat, com quan la gent de la universitat surt d’aquest entorn, sàpiga relacionar-se amb el món de la diversitat funcional. Que no tingui por, que no ens tractin com a extraterrestres ni nosaltres a ells com ignorants.
Reivindiquem que existim i que no som diferents de qualsevol altra persona amb les seves rareses i virtuts.
- Pròximament, quines activitats/accions teniu previstes?
Ara estem fent l’agenda. Fem diversos tipus d’activitats. Per exemple, organitzem sortides, tallers, com ara el de sexualitat o el de gènere, també oferim un curs de llenguatge de signes, també dediquem algunes hores a fer suport a nivell d’estudis/acadèmic, o a nivell emocional/personal.
Nosaltres, estem aquí sempre perquè les persones amb diversitat funcional (de qualsevol tipus), tinguin un punt de recolzament. Per això, un dia a la setmana estem al Centre de Recursos per a Col·lectius o a l’Hotel d’Entitats, i totes aquelles persones que ho desitgin poden venir i nosaltres els intentem ajudar amb la nostra experiència acadèmica, o parlar amb ells si necessiten desfogar-se perquè estan desanimats o simplement volen conèixer què poden fer ells.
L’activitat d’aquest dijous 3 de desembre és important, està vinculada amb el dia internacional de les persones amb discapacitat. Aquest dia hi haurà molts actes, i nosaltres, com que som l’única associació dedicada a la diversitat funcional dins de la UAB, hi participarem molt activament. Farem una conferència, i un joc, que és un trivial relacionat amb la diversitat funcional i on el guanyador tindrà un premi. Finalment, sortejarem la panera de Nadal (aquests dies es poden comprar les paperetes al centre de Recursos), alhora que tindrem l’ocasió de sentir un concert d’InDivers, un grup de música de persones invidents.
- Em podríeu dir alguns aspectes positius de la vostra experiència associativa i quins altres us agradaria que milloressin?
L’associació ens ha aportat molt, hem conegut gent molt maca, que ens enriqueix , a nivell emocional i també en relació als nostres coneixements. Ens ajudem i fem pinya. Les reunions entre nosaltres són molt divertides i amenes tot i ser intenses i productives.
A vegades, però, aquest mateix fet ens fa dispersar-nos. Tenim moltes idees, som molt artistes, però al final no concretem prou. El que normalment es trigaria una hora en fer-se, a nosaltres ens costa una mica més…, això, quan tenim sobrecàrrega de feina dificulta que puguem fer les coses ràpid.
- Breument, què li diríeu a algú per tal que vingués a Resilients?
Que vinguin, que s’ho passaran bé i que no guanyaran només un grup des d’on reivindicar-se com a persones, sinó també bones amistats, formar part d’un grup i conseqüentment sentir-se partícip del món. La frase seria “No t’excloguis, volem que formis part de nosaltres, perquè nosaltres ens sentim part de tu!”.
Els esperem amb els braços oberts i ens poden trobar tant a Facebook, a Twitter, escrivint-nos un mail a resilients.assoc@gmail.com o amb una trucada al 648 73 99 31!