Aquesta setmana, a #laInstantània, hem tingut el plaer d’entrevistar a dues dones combatives, la Fatima, estudiant de 4t d’Antropologia i la Itziar, qui cursa 1r d’Història de l’Art. Tant una com l’altra formen part del col·lectiu BDS UAB, la Campanya Internacional de Boikot, Desinversions i Sancions contra la colonització, l’apartheid i l’ocupació israeliana en territoris palestins.

• Quanta gent constituïu el col·lectiu?; Com funcioneu internament?

Fatima: BDS és un col·lectiu bastant nou dins la UAB, es va crear a finals del curs passat. Un grup de persones teníem la idea d’organitzar un acte per parlar de la situació a Palestina, va resultar, però, que BDS Catalunya volia presentar una moció a la UAB, així vam decidir crear el col·lectiu BDS UAB, que al principi estava format per unes deu persones, estudiants, investigadores i també alguns professors. Actualment al grup som 4 persones que hi participem de manera activa.

Itziar : Jo el vaig conèixer el curs passat gràcies a un acte que es va organitzar a la Plaça Cívica, va estar molt bé, hi van haver actuacions com les del grup de rap “Lágrimas de sangre” i es van poder menjar plats del món àrab. Allà vaig preguntar si jo hi podia participar o si es feien assembles obertes, finalment, m’hi he incorporat de manera estable aquest any.

Quan i com vàreu començar a participar en el món associatiu i, concretament, amb BDS?

Fatima: Nosaltres som BDS UAB, una secció de boicot acadèmic de BDS Catalunya Barcelona Rodalies. Jo vaig intentar col·laborar amb BDS Barcelona prèviament, però em quedava més lluny i era menys accessible, igualment hi estem sempre en contacte i ens ajudem mútuament.

Itziar: Jo estava a les assembles de les facultats, on ens han donat sempre molt de suport.

• Quin és l’objectiu principal de BDS?

Fatima: Tenim diferents objectius que guien les nostres línies d’actuació. Però, l’objectiu principal és fer pedagogia a la universitat, ja que els mitjans de comunicació sovint donen informacions esbiaixades o que només mostren una versió de la realitat. És a dir, és important que a la universitat s’obri el debat sobre què passa vertaderament a Palestina. Per exemple, la idea que dos països s’estiguin  matant entre si, no és certa. A partir de l’últim bombardeig a Gaza, l’estiu del 2014, on  van morir més de dues mil persones, sembla que la gent va començar a adonar-se que les coses no són sempre com les expliquen, que van més enllà, probablement perquè davant tanta injustícia no es pot amagar la veritat. Així, podem afirmar que el nostre objectiu passa per (re)informar, conscienciar i sensibilitzar a la gent, amb la finalitat que hi  pugui haver una demanada per part de la societat civil de voler solucionar la situació actual de Palestina. Ja que, fins al moment, les Nacions Unides i la resta d’Estats implicats, no hi han col·laborat massa. Tal i com diu una cançó de “Lágrimas de sangre”: Si cuando Israel está bombardeando Palestina, los estados aprovechan para vender armas, ¿Cómo van a rendir cuentas a Israel?.

Itziar: A nivell universitari també cal tenir en compte que establir relacions amb Israel legitima l’Estat d’Israel, no podem deixar que això passi. El boicot acadèmic també és important perquè les estructures acadèmiques formen part de l’apartheid a Israel. Les universitats estan implicades: fan investigació armamentística i sobre temes relacionats amb l’ocupació.

• Pròximament, quines activitats/accions teniu previstes?

Fatima:  Vam fer un acte conjunt amb una altra associació en el que va venir Manu Pineda, un brigadista conegut que ens va explicar la seva experiència a Gaza. Desprès d’això, hi van haver actes petits i projeccions documentals, no obstant, no van tenir massa ressò, encara no érem prou coneguts. Més endavant, vam fer l’acte de commemoració de Al Nakba on sí hi va haver molta participació.

Itziar:  També podem destacar un taller de fotografia en el que dos palestins ens van explicar el context/situació de manera molt descriptiva. Finalment, però, la moció ha estat la nostra acció amb més repercussió. Van ser dies intensos perquè necessitaven moltes firmes i no teníem temps, però ho vam aconseguir. Gràcies a la gent de les assemblees i dels claustrals, la moció es va aprovar al Claustre el 22 de desembre.

Fatima: Per nosaltres és una victòria, sabem que no és vinculant, però es una eina per fer pressió a la universitat. Saber que si ve un professor patrocinat per l’ambaixada d’Israel, podem fer pressió directa i que no vingui, et dóna certa tranquil·litat. La UAB és la primera universitat que ha portat al claustre una moció d’aquest tipus i ha estat aprovada. És un primer pas.

Itziar: La noticia ha tingut molt impacte mediàtic i ha sigut motiu de crítica i reflexió en alguns mitjans de comunicació coneguts, les opinions han sigut diverses, tant favorables com desfavorables.

Fatima: Respecte a les properes activitats, tenim organitzades unes jornades pel 24 i el 25 de febrer, amb xerrades i debats sobre el BDS on convidarem tant professors com alumnes. Creiem que és important que els professors es posicionin i donin la seva opinió. Volem que es posi el debat sobre la taula i explicitar què és un boicot acadèmic i la seva importància, portant-lo fins a la seva esfera pràctica.

• Ens podríeu dir alguns aspectes positius de la vostra experiència associativa i quins altres us agradaria que milloressin?

(-) Costa molt arribar a la gent. Qui ve és perquè s’interessa pel tema des d’un principi. Intentar parlar amb algú que no està polititzat o no coneix la realitat de Palestina és difícil. A més, la difusió es complicada perquè es necessiten recursos. Es més fàcil arribar a la gent mitjançant les xarxes socials.

(-) Com a estudiants, els nostre temps es limitat i l’activisme a vegades no es pot compaginar gaire amb els exàmens i les entregues.

(+) Per part de la UAB, de les assemblees i de la Unitat de Dinamització Comunitària sempre tenim molt de suport i implicació en les nostres activitats.

(+) En haver creat el col·lectiu BDS i haver aprovat una moció a la UAB, som un referent a nivell Estatal, és un fet més que positiu.

• Breument, què li diríeu a algú per tal que vingués al BDS?

Com diu Ivan Prado, de Pagesos en Rebel·lió, si no s’és activista, com es pot viure tranquil? Quan veus noticies sobre Palestina i t’adones de les atrocitats que es perpetren, sents molta impotència. El que fem és una manera de combatre aquesta impotència, no ens quedem de braços creuats. Donar visibilitat al problema a la universitat i informar-se és el mínim. La campanya del BDS es pot portar a la pràctica en el nostre dia a dia, no cal ser brigadista, sinó que amb petits gestos es poden canviar coses. En els 10 anys que té la campanya moltes empreses israelianes han perdut milions, alhora s’ha creat un ministeri a l’Israel per combatre el BDS, aquestes resistències de l’adversari ens indiquen que anem pel camí correcte.

Vincular-se amb nosaltres és fàcil, poden trobar-nos de seguida mitjançant Facebook i Twitter. També ens poden seguir pel web, escriure’ns un correu electrònic o venir a les assemblees de cada dimecres!