Entrevista a Laia Montero: “Les enginyeries estan tan masculinitzades que les noies ni s’ho plantegen” 

Laia Montero, 19 anys (Barcelona). Estudiant d’Enginyeria en Telecomunicacions a l’Escola d’Enginyeria de la Universitat Autònoma de Barcelona, militant feminista, vol reivindicar i crear consciència envers la presència i els drets de les dones en el món de l’enginyeria i en tots els aspectes de la vida.

  • De quina manera dediques el teu temps lliure dins la Universitat?

Doncs ara mateix estic al Consell d’Estudiants, sóc delegada, i formo part de diferents col·lectius de la UAB. A més, dins l’Escola d’Enginyeria intento col·laborar en tots els esdeveniments que es van realitzant. Em passo moltes més hores extracurriculars a la universitat que no pas curriculars.

  • De quins col·lectius formes part? Per què vas decidir entrar a formar part d’ells?

Sóc membre de Ramen UAB, Gamers UAB i Tecno UAB. Vaig començar participant a Tecno UAB, i vaig veure que es podien fer projectes molt interessants. D’altra banda, des de ben petita m’han agradat els videojocs, així que vaig decidir participar també de Gamers, on sóc part de la seva Junta i de la tresoreria de l’entitat. Val a dir que en el col·lectiu hi ha molt poca representació femenina, i és un dels motius pels quals penso que la meva presència és necessària.

  • Hem vist que ets una persona molt activa en qüestions de feminisme dins i fora el teixit associatiu. Com veus el paper de la dona dins els col·lectius en els quals formes part? 

Si, sóc molt proactiva dins els temes del feminisme, però també m’interessa molt el tema de la salut mental.

A Gamers toco molt el tema del feminisme. Allà és complicat, hi ha poca participació de noies, creuen que el col·lectiu no és per a elles. Amb moltes amb qui he parlat diuen que elles només juguen al Mario Bros o a l’Animal Crossing i que no creuen que puguin estar dins el col·lectiu. El que vull que entenguin és que al col·lectiu pot venir qui vulgui jugui poc o molt.

D’altre banda, dins el col·lectiu tenim un grup de whatsapp on s’hi parla molt, però poques persones de les que parlen són noies. Moltes vegades es discuteix per “burrades masclistes” que el que busquen és provocar, i és que hi ha tantes coses arrelades a la societat que no t’adones del que és realment masclisme i el que no fins que t’ho expliquen bé.

A part, no els hi agrada que sigui inclusiva en el vocabulari, moltes vegades s’enriuen de mi per això i fins i tot m’han escrit el nom com a “LAIX”. Entenc que pot ser una “conya” però denota cert “caxondeo” en el tema.

“Hi ha tantes coses arrelades a la societat que no t’adones del que sí és masclisme i el que no fins que no t’ho expliquen bé”

  • I dins la teva facultat?

Dins la facultat no conec a tothom, hi ha molts grups, no puc dir molts casos concrets. El que sí puc dir és que hi han poques noies. Per exemple, aquest any, a Informàtica, només s’han matriculat 8 noies de 240 places, el 3,43% del total. De fet, es va fer una notícia a la televisió sobre això. A part, també sé que existeixen protocols dins la facultat, però no els conec del tot.

De totes formes, generalment, a les facultats o escoles d’enginyeria, hi ha molt poques dones, és un entorn molt masculinitzat, i penso que encara s’ha de treballar molt per atraure les dones a aquests estudis més tècnics.

  • Com es veu la participació d’una noia dins el col·lectiu Gamers?

És un col·lectiu molt masculinitzat. Sovint tracten la resta de membres tracta alguns temes amb més cura, segons diuen, per no ofendre, com si fóssim més delicades. També és habitual que els nois dubtin de si tinc suficients coneixements sobre videojocs, només pel fet de ser noies.

  • Ens pots explicar les teves últimes accions i iniciatives respecta el tema? Com ha estat l’impacte i valoració d’aquestes?

El curs passat vaig fer una xerrada on vaig rebre l’assessorament de l’Observatori per a la Igualtat.  El que faig en aquestes xerrades és explicar temes i obrir debat. M’agrada mostrar diferents punts de vista i la meva opinió, però seguidament sempre obro debat. Aquesta primera xerrada va ser sobre les dones i els videojocs i vaig convidar a la traductora de Final Fantasy. El que vaig veure és que es va desviar molt el tema, la gent va anar únicament pel tema del videojoc i no tant per la xerrada sobre dones.

Des de la junta de Gamers el que faig és que en els esdeveniments que es fan, on hi participen molts enginyers i Gamers, vull garantir els drets de les dones, com per exemple, proposant un Punt Lila. En espais d’oci, s’ha de vigilar que no succeeixin accions ni actituds sexistes, per tant, s’ha de treballar perquè en cadascun d’aquests espais hi ha hagi un punt de referència que sàpiga com afrontar aquests tipus de problemes.

Pel que fa a l’impacte de les meves propostes puc dir que creen bastant controvèrsia. Alguns no hi estan d’acord i d’altres fins i tot s’enfaden. Fent les xerrades la gent comença a reflexionar sobre el qüestió, però el més interessant és el debat, on la gent li dóna voltes, s’intercanvien opinions i es pot argumentar. Les xerrades serveixen perquè tant la gent del col·lectiu com de fora pensi sobre el tema i per alguna raó vagin adontant-se de la complexitat de la situació. També vull deixar clar que hi ha diversos nois que tenen una opinió molt  favorable cap el feminisme. Finalment puc dir que he notat una evolució positiva respecte l’any anterior. Tot i això encara falta molta feina. No m’agrada queixar-me i no fer res, que és el que fa molta gent.

“No m’agrada queixar-me i no fer res, que és el que fa molta gent.”

  • Et va ser complicat poder realitzar les xerrades que vas proposar?

Doncs, sincerament, va ser més fàcil del que m’esperava. L’Observatori per a la Igualtat va assistir a la primera xerrada que vaig fer i, en veure la proposta i els temes que volia tractar en un futur, em van donar recolzament. De fet, vull tornar a parlar amb l’Observatori per proposar nous temes, no tan sols de feminisme sinó també de Salut Mental, ja que es fan molts comentaris despectius i jo mateixa he patit problemes de salut mental, per tant, conec de primera mà el tema. A l’Escola d’Enginyeria també m’han donat el permís i fins i tot m’ajuden a fer promoció i publicitat de les meves xerrades.

  • Creus que en la qüestió del feminisme, existeix una implicació per part de la comunitat universitària?

Els hi has de dir dues vegades. Molta gent diu: “Si no tinc classe, hi aniré”, “Si estic per la uni, hi aniré”… No ho veuen com una cosa tan important, sinó com una cosa que s’està fent, que pot ser interessant però no imprescindible. Per sort, quan vaig fer la xerrada, l’aula es va omplir, tot i que no sé si per la xerrada o per la convidada. Això és una cosa que em preocupa i que d’ara endavant vull canviar, vull evitar que la gent només vingui pel convidat, ja que la xerrada acaba anant-se cap a un altre tema.

  • Què en penses de la Guia d’actuacions davant el sexisme que està implantant la UAB, per a tots els col·lectius?

Des de Gamers hi estem d’acord i volem fer-ho. Tot i això, m’he trobat amb algunes objeccions.  Els nois del col·lectiu no entenen la complexitat de la situació. He parlat amb nois, i dic “nois” perquè els hi he preguntat el seu gènere, que diuen “Jo sóc feminista” però després deixen anar moltes burrades masclistes.

Pensem que pot ser una bona eina per a gestionar futures actituds sexistes o d’assetjament que es puguin donar en el nostre col·lectiu, així com per implementar mesures i accions que tractin d’evitar-les.

“Vull fer entendre que la guia és una eina que després s’adapta a les necessitats de cada col·lectiu”

  • Quins nous projectes tens en ment?

Durant el proper curs, tinc la intenció de desenvolupar les següents xerrades: “Les dones als videojocs” i “La cosificació de la dona als videojocs“, ja que moltes es queden en personatges secundaris. Després també vull tractar l’assetjament a les dones jugadores “Ciberbulling a les dones“, moltes comenten que no poden dir que són noies en els jocs en línia perquè tothom els hi comença a parlar. De nou surt la idea que “som els objectius dels nois”. Si es poguessin enviar fotos, segur que també estarien fora de lloc. “L’ explotació de la imatge personal a streamers“, també és un tema que vull tractar. Moltes noies fan servir el joc per mostrar el seu cos, mitja part de la pantalla és el cos i una part petita és el joc. Jo no estic a favor ni en contra, però ho vull tractar i desenvolupar. Vull que la gent debati sobre això. Hi han diferents branques del feminisme: el radical, el liberal, etc. El liberal en aquest cas diria que faci el que vulgui i el radical diria que no, que està sent un producte pels nois.

També m’agradaria parlar sobre “La falta de personatges LGTBI+“. Ha sortit un videojoc (The Last of Us 2) en el qual dues noies es fan un petó i ha ocasionat conflicte. Diuen que les noies s’estan apoderant dels videojocs.

Aquest dimecres estic convidada a un acte organitzat per l’empresa SAP on tindré 10 minuts per dir la meva visió, com a estudiant, sobre la dona a les tecnologies. Això també m’agradaria fer-ho a l’Escola d’Enginyeria.

A més, sobre el tema dels videojocs també m’agradaria fer alguna cosa relacionada amb videojocs i salut mental. Hi ha molta gent que té adiccions que cobreixen depressions, absència social, bulling, falta d’autoestima, etc. Per tant, és una xerrada molt interessant. No només estic molt informada sinò que ho he patit jo mateixa i ho segueixo patint.

“M’agrada parlar sobre coses que conec de primera mà”

  • Com veus i vius socialment la qüestió del feminisme?

Ja des de ben petita vaig viure i veure diferents situacions conflictives amb gent del meu entorn. A l’escola hi havia una noia transsexual que patia bulling, jo sempre que podia intentava anar amb ella, no la veia estranya. Si la noia em deia que era una noia, jo ho acceptava i la tractava com a tal. La gent és el que et diu que és, no com ha nascut. Tothom la veia com un cas extraordinari a causa d’un pensament més patriarcal i hetero-normatiu.

Sempre he assumit que hi ha diferències, que la gent és diferent, pateix bulling, depressions, etc. Però encara em queda molt per aprendre, més ben dit, mai hem d’acabar d’aprendre, sempre estem en un constant aprenentatge. Per això en les meves xerrades sempre intento obrir debat, saber opinions, aprendre de la gent. Plantejo diferents branques de pensament, perquè tampoc crec que la meva veritat sigui la millor ni l’única. És un tipus de mentalitat que es pot aprendre (alguns amb més o menys esforç). Si estàs disposat a aprendre, és molt més fàcil (hi ha gent que es tanca molt).

No podem dir que tots som iguals fins que no estiguem vivint en una societat ideal, lluny de ser patriarcal, llavors, deixaran d’haver-hi diferències entre nois i noies. Però per ara hem de seguir tractant el tema i fer protocols en defensa del feminisme. Quan visquéssim en una societat igualitària, hi hauria d’haver protocols per a tots els gèneres.

M’he trobat amb molts comentaris de “Per què protocols per dones i no per homes, si voleu la igualtat?”. No és el mateix, quan hi hagi realment justícia igualitària ja es parlarà diferent. Ara mateix, a més, la justícia també és masclista. Quan una noia ha estat violada, li pregunten què portava posat, no es donen ordres d’allunyament encara que hi hagin denúncies prèvies… Els nois no estan tenint els mateixos problemes que les noies. Això és el que no entenen, que vivim en una societat patriarcal.

“No podem dir que tots som iguals fins que no estiguem vivint en una societat ideal, lluny de ser patriarcal; llavors, deixaran d’haver-hi diferències entre nois i noies.”

  • Com s’hauria de potenciar el paper de la dona dins la teva facultat?

Bàsicament no s’hauria d’ensenyar només a la gent de la facultat, sinò a gent que encara no hi està i a gent que ja ha passat per ella. Per exemple, quan una nena diu que li agraden les mates, ja li diuen “series una gran profe” i no pas “ostres, podries ser una gran enginyera”. En canvi, als nois quan els hi agrada la informàtica sí que se’ls hi diu que poden ser grans informàtics.

Les enginyeries estan tan masculinitzades que les noies ni s’ho plantegen. Jo vaig tardar molt a plantejar-me una enginyeria, primer em plantejava biociències, fins que vaig fer un canvi de xip del pensament masclista que té la societat (tothom el té). Ara em pregunto per què no m’havia plantejat abans ser enginyera. El que s’ha de fer és no només parlar a la facultat per donar a conèixer els protocols, sinò també fer-ho a les i als professors, a l’AMPA… I no només ensenyar a les noies, sinò també als nois, que animin a les seves companyes amigues. Si una noia vol ser enginyera, que no li tallin les ales. Ningú m’ha dit mai que podria ser una gran telecos, però ho penso ser.

El moment en el que et sorprens quan una dona lidera una empresa de tecnologia, significa que alguna cosa va malament. En el moment en el que ja no visquem en aquesta societat, ja no caldrà aplaudir-ho, perquè ja estarà normalitzat. Ara es veu com un cas extraordinari. És el que penso, no és que digui què és el correcte però és el que penso que és correcte.

“Ningú m’ha dit mai que podria ser una gran telecos, però ho penso ser.”

 

Leave a Reply