En Marco Schorlemmer i l’Eduard Pla, membres del Grup de Meditació Cristiana

Aquesta setmana continuem amb #laInstantània d’un col·lectiu que compta amb una llarga trajectòria dins del món associacionista de la universitat. El Grup de Meditació Cristiana es va fundar ara fa set cursos amb la voluntat d’oferir un espai de reflexió, un moment de pausa i de recolliment al campus. El col·lectiu defensa la necessitat de la no-acció dins del teixit associacionista i a la vida en general, i reclama la construcció d’espais de silenci per a poder sedimentar l’experiència de totes aquelles activitats que ens ocupen els dies. Per a conèixer més sobre la seva no-activitat, avui parlem amb el Marco Schorlemmer i l’Eduard Pla, ambdós investigadors del campus i membres del col·lectiu. Podeu assistir a les sessions de meditació cada dimarts de les 13:45 h a les 14:45 h al Centre de Recursos per a Col·lectius.

Què és el grup de meditació cristiana?

Marco: Som un grup obert a tota la comunitat universitària que ens trobem un cop a la setmana, normalment els dimarts al migdia, per a meditar plegats. Entenem per meditar estar en silenci, intentar buidar-nos de tots els pensaments, imatges, desitjos, etc. per tal de connectar amb la nostra interioritat.

Quina dinàmica segueixen les sessions?

M: Nosaltres som un grup que practiquem la meditació a través de les ensenyances d’un monjo que es deia John Main. A les trobades, per començar, refresquem què és la meditació dins del context d’aquesta tradició a partir dels seus escrits. A continuació fem silenci durant mitja hora i després acabem amb la lectura d’algun text de saviesa, ja sigui de la tradició cristiana o com d’altres.

Què diferencia la meditació cristiana d’altres tipus de meditacions?

M: Hi ha moltes formes de meditar segons cada tradició. De la manera que nosaltres ensenyem, triem una paraula o una frase curta, una que tingui un significat o que sigui important dins de la tradició i la recitem contínuament durant aquesta mitja hora de silenci. Durant la meditació no s’ha de pensar en el significat d’aquesta paraula, simplement es tracta d’una eina per a concentrar l’atenció. El nostre cap va a cent per hora i sorgeixen mil pensaments, per tant, encara que sembli molt senzill, meditar no és gens fàcil. L’objectiu, doncs, és ser capaços de controlar aquestes distraccions i quan ens distraiem, cosa que passa contínuament, saber identificar-ho i tornar a la repetició d’aquesta paraula o frase curta.

Què ens ensenya la meditació i quin objectiu té?

M: La meditació és precisament el camí que ens porta de la distracció a tornar-nos a centrar. No es tracta de buidar la ment, perquè això és impossible, sinó simplement d’aconseguir deslligar-nos dels nostres pensaments, els pensaments que sempre ens porten d’un lloc a l’altre i ens tenen a la seva mercè. Aprens a crear aquest espai on et deslliures del ritme frenètic del cap. És important saber tornar sempre a un punt de concentració.

Com sorgeix la idea de crear el grup?

M: Sorgeix d’una necessitat personal de voler meditar però, a la meditació, encara que sembli una cosa molt individual, un s’adona que necessita compartir aquesta pràctica amb els altres. El grup és important perquè, com que és una pràctica amb la qual ens podem desanimar ràpidament, de seguida pensem que no som capaços de meditar per les distraccions que tenim. El suport de persones que segueixen el mateix camí és una ajuda per a tornar a emprendre aquesta pràctica. Aquesta és la raó del grup.

D’altra banda amb la voluntat de crear un grup de meditació vam pensar que el context universitari era un bon lloc on fer-ho, ja que la universitat és un lloc on es formen persones, és una escola de formació. Però no només ha de formar en els coneixements intel·lectuals sinó que també és un lloc on es formen els valors, les emocions, etc. Precisament el teixit associatiu que existeix a la universitat és senyal que no només és un espai per als coneixements intel·lectuals. El grup de meditació era, doncs, la manera d’oferir a aquesta família universitària un espai on poder cultivar la interioritat.

Quantes persones formen el grup?

M: S’ha de dir que no és un grup multitudinari. La meditació no és una pràctica que atregui les masses, però sí que és una pràctica on les persones que hi participen, ho fan amb certa fidelitat. En total deuen haver vingut una vintena de persones, però el grup que s’ha mantingut estable al llarg de tots aquests anys s’acosta a les tres o quatre persones.

Relacionaríeu d’alguna manera la vostra vida laboral a la universitat amb el grup de meditació cristiana?

M: Jo entenc la meditació com una part integral de la vida. Si una cosa aprens meditant, és que la vida no està formada per facetes, sinó que tot està interrelacionat. Per tant, el creixement personal que un experimenta irradia en totes les activitats de la seva vida.

Com us inicieu en el món associatiu?

M: Nosaltres portem molts anys d’associacionisme carregats a l’esquena. Jo he estat al moviment escolta des de petit, com a cap, com a dirigent d’associació, etc.

Eduard: Jo també acumulo molts anys d’experiència dins del món associatiu. A l’Autònoma vaig ser un dels estudiants que va impulsar els ganàpies.
Marco: Portem l’associacionisme a la sang.

Quins aspectes positius i negatius destacaríeu de la vida associacionista en general i universitària en particular?

E: Jo, prenent idees del que ha dit el Marco, trobo important que al món associatiu també es treballi la dimensió interior o espiritual de la persona. Ha d’haver-hi espais per a això, a més d’un reconeixement institucional.

M: De la meva experiència associativa en general, a diferència de la que he tingut amb aquest grup, diria que potser com a associacions posem massa l’accent en l’activitat, a omplir la nostra vida d’activitats. Està bé, però sempre que aquesta part activa estigui compensada amb una part de silenci, de repòs, de contemplació, de recolliment per a equilibrar la balança. En el context universitari tot està molt pensat de cara a l’activitat i ens trobem que potser falta crear espais pel recolliment. Sí que es veu que existeix aquesta necessitat, perquè no només existim nosaltres, hi ha altres col·lectius que fan meditació, però tot i així el que he après de l’activitat associativa de la no-acció és que precisament falten espais per a poder fer no-acció.

Per acabar, què diríeu a les persones interessades perquè s’animessin a participar?

M: Que aprofitin aquest espai per a treballar un aspecte formatiu de la persona que és molt valuós i útil per la vida universitària, els estudis i la vida en general. Que encara que tenim l’etiqueta de grup de meditació cristiana, som un grup obert. Sí que practiquem la meditació des d’una tradició però som un grup obert al diàleg interreligiós i al diàleg secular. Al cap i a la fi, estar en silenci no requereix cap tipus d’adscripció a cap fe, ideologia o dogma. Simplement es tracta d’aprendre a estar en silenci amb un mateix.