Expedició del CAU a Georgia: una aventura de 15 dies, dos cims i un repte compartit
L’estiu passat, cinc membres del CAU — el Club d’Alpinisme, Senderisme, Escalada i Trail format per estudiants de la UAB i d’altres universitats catalanes — van emprendre una nova aventura que feia mesos que covaven: una expedició de 15 dies a Georgia, un territori que combina natura salvatge, muntanyes imponents i una cultura de muntanya tan autèntica com sorprenent.
Aquesta expedició va néixer després de l’èxit de l’activitat de l’estiu anterior, on alguns membres del CAU havien realitzat escalada al Toubkal, al Marroc. Després d’aquella experiència, el grup tenia ganes de més: un nou repte, una nova muntanya i una nova història per explicar.
Un projecte que va començar gran… i que va acabar sent molt íntim
Inicialment, més de 15 persones del CAU es van mostrar interessades a unir-se al projecte. Les ganes d’explorar el Caucas i de fer un cim de 5.000 metres eren molt grans.
Però, com acostuma a passar en expedicions exigents, la realitat logística va anar reduint el grup fins que, finalment, només 5 valents van mantenir el compromís i van iniciar l’aventura.
Acompanyats per un guia local, van iniciar un recorregut de 15 dies que els portaria per valls verdes, pobles remots i muntanyes feréstegues que no tenen res a envejar als Alps o als Pirineus.
Primer repte: Cim de 3.700 m a la zona del ChaukHi
La primera gran fita del viatge va ser un cim de 3.700 metres a la regió del Chauki, una zona rocosa, abrupta i molt valorada pels escaladors de la zona.
Per molts d’ells, era el primer cop en aquelles parets i senders tan diferents als de casa nostra. El terreny, més vertical i salvatge, els va posar a prova des del primer dia, però també els va regalar algunes de les millors panoràmiques del viatge.
El gran objectiu: el Kazbek, 5.000 metres
El punt culminant de l’expedició era, però, el Kazbek, una muntanya de 5.000 metres i un dels cims més emblemàtics de Geòrgia. És el segon pic més alt del país, després del Xkhara.
Amb trams tècnics, glaceres i pendents que exigien esforç i concentració, el Kazbek es va convertir en un repte tant físic com mental. Tot i les hores de desgast, el fred i l’altura, el grup va aconseguir fer cim. La sensació d’alleujament, orgull i felicitat en aquell instant va pagar cada etapa complicada del camí.
“Va ser dur, però ho vam aconseguir.”
Així ho van resumir: directe, honest i amb aquell somriure que només té qui ha lluitat de debò per un objectiu.
Escalada en indrets autèntics
A banda dels cims, l’expedició també va tenir espais d’exploració vertical.
El grup va poder escalar en llocs inusuals, salvatges i totalment autèntics, espais que mai havien trepitjat i que els van reconnectar amb l’essència del CAU: descobrir, superar-se i gaudir junts.
Els membres del CAU volen destacar el suport sense el qual aquest projecte no hauria estat possible.
“Molt contents, sobretot per l’Autònoma i també per Camarassa Muntanya, una botiga de muntanya que ens va donar un cop de mà amb tot el projecte. Estem molt agraïts. Gràcies pol suport que ens va proporcionar la Universitat Autònoma de Barcelona i per l’ajuda de dinamització comunitària. Sense vosaltres aquest projecte no hagués estat possible.”
Aquest recolzament va permetre adquirir material, gestionar la logística i donar estabilitat a una expedició que, tot i ser feta per estudiants, va tenir un nivell de preparació absolutament professional.
El blog del teixit associatiu de la UAB 