En aquesta entrada del blog parlem amb el Miguel Hernández Cabrera, estudiant d’Economia de la Universitat i membre del col·lectiu UAB Finance and Consulting Society. Ell ens explicarà com funciona aquesta iniciativa, què ofereixen i com l’alumnat interessat pot formar-ne part. 

D’on neix la idea de crear una organització dirigida a la consultoria financera? Quines són les vostres principals motivacions? D’entrada, ens va semblar curiós veure una organització d’aquest tipus, perquè estem acostumats a trobar entitats vinculades a la política, la cultura o l’oci. 

Encara que la UAB Finance and Consulting Society no estigui relacionada amb la política, té un component polític molt fort: la base del projecte de l’associació es fonamenta en el fet que hem vist aquest tipus de models de club en altres universitats, com ara la Universitat Pompeu Fabra, ESADE i CUNEF, universitats que tenen unes facultats d’economia i empresa amb molt bons resultats en termes de sortides laborals. 

Per exemple, no sé la dada exacta, però recordo que a CUNEF els graduats tenien un salari mitjà d’uns 40.000 € anuals. En el cas de la nostra facultat, en canvi, seria d’uns 20.000 €. Després d’investigar-ho molt, vam veure que l’alumnat de la UAB, normalment, quan es gradua té un perfil més de caràcter administratiu i exerceix feines que poden estar molt bé per a algú de 22, 23 o 25 anys però que després se’ls queden petites. Ara bé, veig joves d’altres universitats i penso: «Però si estan treballant en banca d’inversió, en capital d’inversió (private equity, que és comprar i vendre empreses privades)… Feines que, possiblement, fan sentir molt més realitzat a un estudiant que s’acaba de graduar, fins i tot més enllà del salari». Com que l’alumnat de l’Autònoma sembla que té problemes, pel motiu que sigui, per accedir a aquests llocs, la nostra idea va ser organitzar un club com aquest. 

El que fem és convidar companyies perquè facin xerrades sobre els processos de selecció. Per exemple, estem intentant organitzar competicions, estem col·laborant amb empreses emergents (start-ups) de la mateixa Universitat i fins i tot estem involucrats en un projecte relacionat amb tecnologia i intel·ligència artificial de l’Organització Internacional de Joventuts (OIJ), que respon directament a l’ONU. Això ja ho fèiem abans de tenir el certificat d’alta com a col·lectiu aprovat. Estem molt contents amb els resultats. Fins i tot hi ha persones del club que ja han aconseguit el seu primer lloc de treball «gratificant» i han escapat d’aquell perfil més administratiu. No vull desmerèixer aquestes feines, però, normalment, algú que fa quatre anys de grau i després un màster vol fer aquest canvi i accedir a aquest tipus de llocs de treball. I nosaltres servim per això. 

Pel que fa a la part política, sabem que hi ha diferències entre les oportunitats que té l’alumnat graduat de les universitats públiques i de les privades. El que busca el nostre club és reduir aquesta bretxa. Té un component de redistribució de la renda, per dir-ho d’alguna manera. Per això existim, i, tenint en compte que fa dos mesos que estem actius, creiem que estem funcionant molt bé i volem continuar així en el futur, per descomptat. 

El col·lectiu està més enfocat a alumnat de la Facultat d’Economia i Empresa? O també aspireu a arribar a més alumnes? 

Ara mateix estem bastant centrats en la Facultat d’Economia i Empresa, perquè vam pensar que era la nostra facultat «forta». Però és cert que hi ha persones de Biotecnologia, Medicina o Química, per exemple, que també poden treballar en consultories, encara que no siguin feines de finances. Així que, tot i que ara mateix no hi comptem, és probable que en el futur ho fem. De fet, volem organitzar una competició de casos (case competition) sobre un dels problemes més característics de l’Autònoma: el cost del subministrament elèctric. La idea és muntar equips d’estudiants que proposin solucions utilitzant entorns de treball (frameworks) de consultoria. 

Com funciona el col·lectiu? 

És un club al qual és molt fàcil accedir, perquè hi ha grups de WhatsApp, fem difusió d’esdeveniments, etc. Però tenim un procés de selecció bastant rigorós. Cal emplenar un formulari de Google, enviar-nos el CV i el perfil de LinkedIn i, després, fer una entrevista personal en què es planteja una pregunta de cas i altres de caràcter personal. 

I, per acabar, quin missatge donaríeu a algú interessat en el col·lectiu?  

Només entrar al club reps un model de currículum amb format optimitzat per a les màquines ATS (els sistemes que filtren els currículums) perquè no et descartin automàticament en els processos de selecció. També tindràs accés a una xarxa de contactes i projectes molt interessants, que et permetran treballar a empreses emergents o col·laborar amb organitzacions vinculades a l’ONU. Això et dona oportunitats que no tindries d’una altra manera i et prepara més bé per als processos de selecció de grans empreses.