En aquesta ocasió ens trobem al Centre de Recursos per a Col·lectius amb un grup que es va crear a finals de 2024: el Club de Kazakh. El naixement d’aquesta iniciativa ens va sorprendre a tots. Què és el kazakh? Com és que hi ha gent a la Universitat Autònoma de Barcelona que té interès per aquest idioma? Com és la cultura del Kazakhstan? El Lucas Manzano i l’Ivan Santos ens respondran tot això!

Primer de tot, d’on surt la idea de crear un grup centrat en l’idioma kazakh? 

Al principi la idea va ser del Marc Busquet, un dels membres del grup. Ell té interès per les llengües d’Àsia i ha estudiat també coreà, xinès i japonès. I un estiu li va donar pel kazakh. A ell li agrada molt compartir tot allò que aprèn, i llavors va començar a fer-nos-en classes a nosaltres. Ens ensenyava l’alfabet ciríl·lic, que és un dels que fan servir en kazakh, i ja ens costava una mica d’aprendre… Va ser ell qui ens va despertar aquesta passió. Al final, tu també vas mirant coses… Sempre que tens una nova passió, l’algoritme d’Instagram se n’adona i comença a recomanar-te contingut relacionat: vídeos de cavalls i de curses de cavalls (que és un animal molt important per als kazakhs), coses típiques de la cultura del Kazakhstan…

Aprofitant que ara parlàveu de l’idioma i la cultura… Nosaltres no hi estem gaire familiaritzats, amb el kazakh. Què en destacaríeu, d’entrada, per atreure nous integrants? 

Ens interessa l’idioma i en fem classes, però també ens interessa tota la cultura que l’envolta. Es tracta de conèixer una nova cultura, una nova manera de pensar i de veure el món. També vam estudiar la seva cuina. Per exemple, un dia vam anar a un restaurant de l’Uzbekistan, que no és el Kazakhstan però hi és prou a prop. També ens interessen els esports del Kazakhstan, que nosaltres no hem tingut oportunitat de provar, perquè són en cavall, però voldríem aprofundir-hi i aprendre’n més. En resum, no només ens interessa el programa lingüístic, sinó tot el que l’envolta. 

Quines activitats voldrieu fer en un futur? I quins objectius us marqueu? 

Un objectiu que no estem assolint actualment és establir un contacte estable amb gent nadiua. L’any passat sí que teníem contacte amb alguns kazakhs, però els hem perdut. Aquesta és una via que volem treballar, ja que facilitaria molt l’avenç del col·lectiu i l’aprenentatge. Un altre objectiu és aprendre més bé l’idioma. Ara mateix, de fet, simplement estem fent classes d’idioma. Tanmateix, quan vam fundar el club i vam haver d’explicar el que hi volíem fer també hi vam incloure els tàndems, però encara no hem trobat gent d’allà. Ens agradaria fer-ho en un futur. Si aconseguim créixer una mica, esperem trobar contactes al Kazakhstan. 

Una altra idea és que volem posar una paradeta a la Jornada Cultural Asiàtica, igual que hi ha la paradeta de Corea, la de la Xina i la del Japó. Ens agradaria que també hi sigui la del Kazakhstan, fer-hi alguna mena de test de la cultura kazakh i així estendre-la per la comunitat universitària. D’altra banda, voldríem fer alguna excursió o algun taller de cuina.

Parlant de cuina, quin plat ens recomanaríeu? 

Un dels plats típics és el beshbarmak, que vol dir literalment ‘cinc dits’, i típicament es fa amb cavall. Com dèiem, el cavall és un animal que té molta presència a la cultura del Kazakhstan. En el fons, són un poble nòmada, i el cavall representa aquest moviment constant que fan els pobles entre diferents punts del territori. 

I un llibre? 

Aquests dos que hem portat:

I una cançó o un grup de música?

Hi ha un grup que es diu Irina Kairatovna i tenen una cançó que es titula «Kõk tu», que significa ‘bandera blava’, en referència a la bandera del Kazakhstan.

Per acabar, quin missatge donaríeu a una persona que vegi aquesta entrada al blog o que trobi el vostre col·lectiu? 

Esperem que s’hi interessin i que ens escriguin. Nosaltres tampoc no en teníem ni idea, del kazakh, però sempre busquem gent per fer activitats. Evidentment, trobem que és una oportunitat per passar-nos-ho bé, perquè la gent comparteixi experiències i per aprendre entre tots.